Bio

Júlia Farrés-Llongueras desprèn una autenticitat i honestedat que desperten un gran poder de seducció. Trepitja l’escenari amb seguretat gràcies a una potència creativa que la converteixen en una soprano lírico-lleugera de gran solidesa. Una veu fresca i d’interpretacions plenes de veracitat molt rellevant en el panorama nacional, i amb un peu ferm a l’estranger

El 2021 va engegar com una veu lírica indestriable del mon simfònic amb els concerts nadalencs del Festival de valsos i danses de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Al febrer va obrir l’Any Joan Manén amb un recital al Palau de la Música que va seguir amb la presentació del disc ‘Esclat d’amor’. Al març, a l’Ateneu Barcelonès, Farrés-Llongueras va oferir tot l’intens treball musical que va plasmar en l’enregistrament de cançons imprescindibles de Manén, autor que, juntament a Gerhard, va fer lluir també al Festival de Cervera. Una clara aposta pel patrimoni català que s’ha accentuat en els darrers projectes. Farrés-Llongueras també excel·leix en l’oratori, i amb l’Stabat Mater de Pergolesi va posar punt final a la setmana santa a Palma de Mallorca. Després d’un període als escenaris nacionals, la soprano tornarà a oferir concerts a escala internacional a partir del mes de juny. Algunes cites destacades seran el recital ‘Cel de Safir’ a la ciutat de Bolònia i la participació en el Festival de Lied G.V. Einem a Oberdürnbach, Àustria.

La soprano catalana es forma amb Mati Pinkas a Barcelona i es perfecciona més tard amb Renata Scotto a l’Òpera Studio de l’Acadèmia Santa Cecilia de Roma. El 2010 resulta premiada en els concursos Premio Internazionale di Santa Chiara (Nàpols) i Concours International de Belcanto Vincenzo Bellini (París). En l’òpera ha interpretat rols com el de Poussette (Manon, J. Massenet), Stéphano (Roméo et Juliette Ch. Gounod), Erste Dame i Papagena (Die Zauberflöte, W. A. Mozart), Frasquita i Micaela (Carmen, G. Bizet), Woglinde (Das Rheingold, R. Wagner - La Fura dels Baus), Amirah (La princesa árabe, J.C. Arriaga), Euridice (Orphée et Euridice, Ch.W.Glück), La madre (Don Perlimplín, V. Egea), Despina (Così fan tutte, W.A. Mozart), Inés (Il trovatore, G. Verdi) amb Leo Nucci, i Isabella (Das Liebesverbot, R. Wagner - Bayreuth Festspiele). El 2020 fa el seu debut a Itàlia en el rol de Maria de Donna di veleni, de Marco Podda, al Teatro Coccia de Novara. Ha protagonitzat les sarsueles Bohemios (A.Vives), Cançó d’amor i de guerra (R. Martínez-Valls) i Katiuska (P. Sorozábal) en diversos teatres espanyols.

En el gènere de l’oratori ha cantat la Krönungsmesse KV.317 i Requiem KV.626 de W.A. Mozart, Stabat Mater de G.B. Pergolesi, Ein Deutsches Requiem de J.Brahms o el Requiem de G.Fauré, entre d’altres. L’activitat liederística ocupa un espai rellevant dins del seu repertori, acompanyada pels pianistes Robert Lehrbaumer, Stanislav Angelov o Husan Park en nombroses sales a Espanya, Alemanya, Finlàndia i Itàlia. Interessada també pel repertori del segle XX i XXI, interpreta A. Webern, A. Schönberg, R. Schmidt, A. Charles o Í. Lešnik. Ha participat en diversos festivals internacionals com el Paphos Aphrodite Festival de Xipre, el Festival Internacional Castell de Peralada i el LIFE Victoria a Barcelona.

Com a solista ha estat acompanyada per l’OBC, Orquestra de la Comunitat Valenciana (OCV), Orquestra de la Comunitat de Madrid (ORCAM), Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Prague Philharmonic Orchestra, Berlin Kammerorchester, Rencontres Musicales de Puteaux, Orchestra Città di Ferrara, ONCA, Orquestra de Cadaqués, Orquestra Simfònica de Navarra, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida o Grup instrumental de València, i ha treballat amb directors com Josep Pons, Jordi Bernàcer, Pedro Halfter, Marco Guidarini, Roberto Rizzi-Brignoli, Fausto Nardi, Rubén Gimeno o Lothar Koenigs. En el terreny escènic i dramatúrgic destaquen Graham Vich i Oriol Broggi.

Realitza gravacions per RNE, Catalunya Ràdio i Bayerische Rundfunk i ha presentat el disc L’abril ha florit amb el pianista Daniel Blanch i obres de Rafael Ferrer al Palau de la Música Catalana, i Esclat d’amor, amb David Alegret i Daniel Blanch amb cançons de Joan Manen, tots dos sota el segell La mà de guido.